dissabte, 24 de setembre del 2016
divendres, 16 de setembre del 2016
Col·laboració: ROSA DOMÈNECH
Quan venia, ens duia sempre algun poema seu; uns poemes tendres, preciosos, que, tots plegats, llegiem i comentavem.
Ara que existeix aquest Espai Literarari, i aquest Blog, no he pogut resistir-me a demanar-li uns poemes per publicar.
M'ha donat un munt per escollir, he agafat aquests tres, que mostren una varietat de la seva vida, tan plena de vida!, i dels seus interessos, sempre estretament relacionats amb la terra i els sentiments. Espero que aquests versos agradin als lectors, tant com ens han agradat a nosaltres.
Al mateix temps, també voldria encoratjar als qui escriuen poesia i viuen al barri, que ens facin arribar llurs versos.
Una bona manera és que ens els portin els dies que fem actes (dos dilluns al mes), els llegirem, els comentarem, i.., potser, els publicarem! com en aquest cas.
Gaudiu ara, amb les paraules de ROSA DOMÈNECH:
RUIDOMS DEL 1950
Poble vell, carrers de terra
i portes amb gatonera.
Un poble de pagesia,
molts camps verds,
amb harmonia.
amb harmonia.
Amb aigües, pels rierons
que semblaven poesia,
Plaça gran,
plaça petita,
plaça petita,
que servien per fer festes,
i el mercat de cada dia.
En els porxos
de la plaça. feien
de la plaça. feien
festa per Tots Sants,
En feien una gran rifa
pels petits i pels més grans.
Ara, això, ja no es fa,
ha vingut vida moderna,
però, tenim grans records
de poble vell, carrers de terra...
Rosa Domènech
24-02-2006
TRISTESA
En la penombra de la nit
sento una gran tristesa,
aixeco el cap del coixí
i veig el cel que espurneja
....
Estrelles de mil colors
venen als meus records
com si fòssin papallones
quan volten sempre les flors.
.....
La nit es llarga i penosa,
mentre penso frans records
i voldria que la vida
fes alegre sempre el cor.
......
No vull perdre l'esperança
d'assolir un temps millor
i de poder veure estrelles
en un cel blau i millor!
Rosa Domènech
Gener 2012
HOLA NOIES!
Hola, noies!
ja sóc aquí
pensava que no vindria,
però al final és que sí.
Jo recordo amb alegria
estones que bé hem passat
vorejant per la piscina
i fent el paxip paxap.
M'ha fet alegria el veure'ns
que dos anys he estat absent,
sols recordant nostra vila
pensant en tota la gent.
Fi de curs, de la piscina,
d'un esport molt assenyat,
que ens fa alegre, més, la vida,
i ens ajuda a bellugar.
Jo us transmeto una abraçada
de tot cor i molt punyent,
aixequem la copa plena,
que fa alegria la gent!
Rosa Domènech (La Tieta)
Agost 2012
Hola, noies!
ja sóc aquí
pensava que no vindria,
però al final és que sí.
Jo recordo amb alegria
estones que bé hem passat
vorejant per la piscina
i fent el paxip paxap.
M'ha fet alegria el veure'ns
que dos anys he estat absent,
sols recordant nostra vila
pensant en tota la gent.
Fi de curs, de la piscina,
d'un esport molt assenyat,
que ens fa alegre, més, la vida,
i ens ajuda a bellugar.
Jo us transmeto una abraçada
de tot cor i molt punyent,
aixequem la copa plena,
que fa alegria la gent!
Rosa Domènech (La Tieta)
Agost 2012
dilluns, 12 de setembre del 2016
Col·laboració: PRUDENCI VIDAL MARCOS
PRUDENCI VIDAL MARCOS, veí del Barri de Sant Antoni, ha estat professor de filosofia, i llengua i literatura, al llarg de 43 anys.
Prudenci, diu: De tant en tant escric poemes sobre allò que m'agrada, m'impressiona, m'esfereeix, o em fereix.
Prudenci ens adjunta aquests poemes de la seva autoria, que realment, donen fe d'una gran sensibilitat davant del patiment aliè. Amb molt de gust els publiquem.
Ens agradaria que aquest exemple fos seguit per aquell veïns i veïnes que escriuen poemes i potser els desen en un calaix. Oferim l'Espai Literari per a que els compartiu amb el barri.
Quan tingueu dubtes de la correcció, ja sigui ortogràfica, lingüística o poètica, dels vostres escrits, us suggerim que vingueu a les nostres lectures quinzenals i podrem llegir-los i comentar-los.
REFUGIATS
Tantes carns jeuen obertes, esquinçades
per mans rabents, que darrere teu
a la recerca es retardaren:
Ara ho vull saber ...
I ho recullo en un llibre antic,
marcada alguna ombra incomprensible.
Allà vas estar ja un dia,
a on t'has escapat?
Si algú et subjecta, jeu destrossat;
El seu cor llangueix obert
i tu ja no estaves dins.
Si alguna vegada t'ha parlat algú
amb veu però sense alè: on vas tu?
També em va passar a mi,
però ja no pregunto.
Ja no et serveixo i res al voltant val
esperant, mantinc, de la meva cara
la mirada obedient a vent del dia
sense queixar-me a les nits ...
Quan sé que els veig , que els sento
que em miren de front, esglaiats ..!
Tanca els ulls: perquè tot això
ho hauríem de guardar en el més obscur
de la nostra glòria, en els desitjos
i projectes incomplits!
Prudenci Vidal Marcos
ANHEL
Poseu un vestit nou cada dia a la il·lusió.
Res no saciarà la set d’aventura i misteri.
La lluna embruixi les vostres nits
i un suau i tendre ventet us porti el petó
d’un blavós cel riberenc, soledat íntima.
Confirmeu que quelcom de diví hi ha en nosaltres,
que la geometria de l’ànima porta aquí el llorer
de la victòria i l’harmonia de la música dels ocells.
Té la terra febre d’aquest sol ardent, ros,
que enardeix la sang i filtren els préssecs.
L’última llum crema dins de l’aigua
que tremola al ombrívol riu silenciós.
Tremola també la carn jove que veu la brillantor
d’uns molts propers ulls dins del seus ulls.
Marxaren els qui forjaren il·lusions perdudes
però tornem beguts per la passió i el somni.
Només puc dir que he posat els peus
en aquest espai que el cor em roba
per seguir essent humà, per gaudir
de la serenitat i dolçor de la nostra terra.
Prudenci Vidal Marcos
LA NOCHE MÁS OSCURA DE LOS REFUGIADOS
He salido en la noche
y he entrevisto las grandes piedras negras
bordeando los caminos de la isla, Lesbos,
las raíces de algarrobas centenarios
levantando las losas de las atávicas tumbas
y los perros vagando bajo la gruesa lluvia
y bajo los relámpagos.
He visto la verdosa, inhumana humedad,
creando vida, corrompiendo vida
en lo profundo del barranco tenebroso.
He visto los troncos desesperados de los enebros
Arrastrándose sobre las dunas de las playas
hacia una luna enorme, enferma y vegetal
como ojo tumefacto
desprendido del cuerpo infecto de la tierra.
Y la mar, sacudiendo, encharcando, incendiando
la infinita costa de los sueños extraviados.
He visto al pastor recogiendo el espanto
de los hombres hundidos en el barro,
entrampados entre los matorrales del torrente,
y al hombre como un látigo blasfemo
espantando los ojos misericordiosos
apaleando el aroma de la sangra.
Oh Dios, qué mundo!
Qué carne torturada por la noche sin astros!
Qué inmensa desazón de las almas!
Que negro desierto de soledad!
Qué sucesión de maldita indiferencia!
Prudenci Vidal Marcos
LA NIT MÉS FOSCA DELS REFUGIATS
He sortit a la nit
i he entrevist les grans pedres negres
vorejant els camins de l'illa, Lesbos,
les arrels de garrofes centenaris
aixecant les lloses de les atàviques tombes
i els gossos vagant sota la gruixuda pluja
i sota els llamps.
He vist la verdosa, inhumana humitat,
creant vida, corrompent vida
en el profund del barranc tenebrós.
He vist els troncs desesperats dels ginebres
arrossegant-se sobre les dunes de les platges
cap a una lluna enorme, malalta i vegetal
com ull tumefacte
desprès del cos infecte de la terra.
I la mar, sacsejant, entollant, incendiant
la infinita costa dels somnis extraviats.
He vist el pastor recollint l'espant
dels homes enfonsats en el fang,
entrampats entre els matolls del torrent,
i l'home com un fuet blasfem
espantant els ulls misericordiosos
apallissant l'aroma de la sang.
Oh Déu, quin món!
Quina carn torturada a la nit sense astres!
Quin immens neguit de les ànimes!
Quin negre desert de soledat!
Quina successió de maleïda indiferència!
Prudenci Vidal Marcos
dissabte, 10 de setembre del 2016
LECTURA DE POESIA MEDIEVAL a CALABRIA66
POEMES AL NAS DE LA LLUNA
12-09-2016
a les 18 hores
Viatjarem en el temps
per arribar a
L'ÈPOCA MEDIEVAL
Veïns i socis:
Si voleu desconnectar per una estona dels temps actuals
veniu a escoltar la
POESIA DELS TROBADORS!
Calàbria66
dijous, 25 d’agost del 2016
"A PUNT D'ESTRENA" guanya el VI premi L'Illa dels Llibres 2016
Ens fa il·lusió poder informar que M. Carme Roca ha estat la guanyadora del llibre de l'any, escollit per votació popular.
La nostra més cordial i afectuosa enhorabona a l'autora, i ara, caldrà que ens posem "A PUNT D'ESTRENA"; estrenem lectura, i temporada, i... espai literari!, quantes estrenes per aquest setembre que s'apropa!
De Can Jorba a Pertegaz.
El somni d'una maniquí.
dimarts, 9 d’agost del 2016
MARIA CARME ROCA opta al premi "L'ILLA DELS LLIBRES"
 |
La nostre escriptora-veïna, MARIA CARME ROCA, excel·lent novel·lista i escriptora, a la que, ja fa temps, vam veure nàixer literàriament, opta, aquest estiu, al premi "L'ILLA DELS LLIBRES 2016"
En primer lloc la felicitem per gaudir de la qualitat que li permet formar part dels escriptors escollits.
I, en segon lloc, animen als nostres veïns i lectors de l'Espai Literari, a fer veïnatge, i donar el vot a la nostra amiga, que ben merescut s'ho té.
Uns quants secrets perquè voteu bé:
El llibre es titula: "A PUNT D'ESTRENA", i es pot votar per ordinador i per mòbil.
L'enllaç per votar, aquí el teniu:
Felicitem a tots els seleccionats, però, molt especialment -i és natural- a la nostra veïna Maria Carme Roca.
Això és una competició, de manera que, està més que justificat que en aquestes olimpiades literàries prenguem partit.
Teniu temps per anar votant fins el 24 d'agost, espavileu!!!
dissabte, 6 d’agost del 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades populars
-
XAVIER IGLESIAS al piano BRIGITTA LAMOURE divertida, simpàtica, humana... MERY FERRER magnífica veu SUSANA LARRIBA fantàstica ballarina,... -
LA CASA DE LA GLÒRIA T enia dos títols més per aquest article; “La gent guapa de Sants” i “Les veus dolces de l'Àmfora”, però, finalment...
