dijous, 29 de setembre de 2016

COL·LABORACIÓ: RAFAEL SOTERAS

En Rafel Soteras, no és del barri de Sant Antoni, sinó Sants, però, ja és sabut que, entre Sant Antoni i Sants, hi ha molt bona entesa, no faltaria més!, si tots estan santificats!
A més, en Rafel és un bon amic de POEMES AL NAS DE LA LLUNA, i, a més a més, sempre que li és possible, ve als les nostres recitals poètiques.
Per aquest motiu, i, com que, en l'acte que vam fer el proppassat dilluns, va tenir el detall d'entregar-nos uns poemes seus, em ve molt de gust publicar els esmentats poemes en aquest blog:

LA BELLESA 
DE LA VELLESA...

Només un canvi d'una simple lletra
és allò que ens penetra
molt sentidament amb el pas del
temps
que deixa una petja inesborrable
que no deixa de ser bellíssima
bellíssima com tot alló derivat de la
natura
que no s'atura ni s'aturarà mai
una noia joveníssima pot ser molt
bella
però quan el pas del temps hi ha posat
la grapa
una intensa emoció ens atrapa
per sempre més, per sempre més
com una bella llàgrima
que ens surt tota plena d'emoció
les emocions de tot el món...

          Rafael Soteras i Roca


EMOCIÓ... LES EMOCIONS...

Les emocions passen tot seguit
l'emoció com si parlèssim
d'un primer vol
i alhora ens encomanèssim
a alló que és petit i al mateix temps
esdevé el més gran entre els grans...
Les emocions d'una intel·lectualitat
que morí i nasqué un dia determinat
però que per nosaltres esdevé etern
com la mateixa eternitat que ens
emocionarà
per sempre més com el mateix mot:
lul·lià
i qui és petit assenyala qui és gran
al damunt d'un gra de sorra
que no s'acabarà mai, que no
s'acabarà mai...
mai dels mais si parlem de la paraula
lul·lià
i tot el que comporta i comportarà...
Ramon Llull per sempre més...

                      Rafael Soteras i Roca

Entrades populars