CABARET a Calàbria66

XAVIER IGLESIAS al piano

BRIGITTA LAMOURE divertida, simpàtica, humana...

MERY FERRER magnífica veu

SUSANA LARRIBA fantàstica ballarina, 

JORDI PRINCEP polifacètic; màgic, ballarí, saltimbanqui, actor...

I, tots a una, amb ganes de passar-s'ho bé, i, sobre tot, amb ganes de que el públic s'ho passi bé.

Així és com aconsegueixen un espectacle que frega lo entranyable.

Òptima programació per una tarda de diumenge, i en el nostre barri, no hem d'anar, doncs, gaire lluny per gaudir d'una excel·lent revista, digna del més exigent Paral·lel.

A Xavier Iglesias ja el coneixia, en diverses ocasions ha actuat, graciablement, amb Poemes al Nas de la Lluna, sempre amb la seva seriosa professionalitat. Avui ens ha divertit també, prenent  l'aire d'un music de CABARET. 

De Susana Larriba, no puc dir més que lloances, gran amiga del nostre grup de poesia, tan és així que ja la considerem un membre més de Poemes al Nas de la Lluna; sempre que li demanem, i pot, col·labora, generosament, amb nosaltres; igual balla, que recita, que actua, i, fins i tot, avui, la he sentit cantar! (Susana, la propera vegada que col·laboris amb nosaltres et farem cantar, ara ja coneixem aquest altre talent teu). Però sabem que és en la dansa on ella se sent més lliure i feliç, i ho balla tot; flamenc, tango. ball modern..., i balla amb música i sense música, al fil d'una veu, o al fil d'un silenci...

Brigitta Lamoure, qui no la coneix?, catapultada a la fama a través de la televisió, encantada sempre de xerrar amb la gent, en el teatre de CABARET teixeix un picaresc diàleg amb el públic, al qual repassa fins a la última filera.

(Com bé has suposat, Brigitta, les fotos no podien ser per Interviu; ara t'ho confesso, eren per aquest blog).

Mery Ferrer, no la coneixia, i ha estat una descoberta,  tot un estil de dona; físic imponent i gran veu, agradable i ben modulada, que,  en alguna cançó, arriba a emocionar. Igualment es diversifica en el ball i la actuació teatral.

Ens resta parlar de Sergi Princep; actor de cap a peus, i molt bo, amb la difícil habilitat de fer els jocs de màgia més divertits. Gran showman.

Tot aquest magnífic espectacle, presentat per l'Associació TALIA OLYMPIA

Avui, ja han abaixat el teló, però, quan tornin a pujar-lo...

NO US HO PERDEU!

Tranquils, és broma!

No podia faltar l'estreptease 

Aquests actors, igual els  trobes a
l'escenari, que al pati de butaques.

JOSÉ ANTONIO CASAS PORTELLA: Pintar i Viatjar

El 9 de març 2017, s'ha presentat en l'Espai Veïnal de Calabria66, el llibre SUBIENDO A LOS PIRINEOS, de José Antonio Casas Portella.

En l'espai de la l'escola Pere Calders, a CALÀBRIA66, trobem un àmbit artístic, sustentat pel pintor José Antonio Casas Portella.

A part dels ensenyaments reglats que ofereix la Pere Calders, aquesta aula constitueix com una illa de repós, en la qual, aquelles persones del barri, de qualsevol edat, il·lusionades per la línia i el color, troben un lloc on aplegar-se i aprendre, i practicar, la pintura, sota l'ensenyament i la mirada, experimentada i atenta, del professor Casas Portella.

Però José Antonio, té en la seva vida dues grans passions, una, ja la hem assenyalat: la pintura, i l'altra,  l'acabem de conèixer: el viatge, o caminada, o excursionisme, digueu-li com volgueu, el fet és descobrir diferents paisatges a través de la translació, ja sigui a peu, en tren, o... esquiant!, és així com el professor Casas Portella, conrea el seu arxiu d'imatges, que es guarda en la retina, i després li seran inspiradores de les seves obres.

Aquestes vivències viatgeres estan relatades en el seu llibre: SUBIENDO A LOS PIRINEOS

En aquest llibre podeu llegir els records i anècdotes que la sola pintura no pot arribar a explicar; una confessió de sí mateix, per aquelles persones a les qui agrada saber la part humana que s'amaga, i que dóna vida, a la part plàstica i coneguda, d'un pintor, en aquest cas, de José Antonio Casas Portella.

Us oferim un passatge del llibre, un record d'infància, en un poble: "En las habituales noches escuchando a los mayores de la calle, o en los patios de las casas desgranando mazorcas de maíz, salian comentarios que nosotros los "críos" escuchábamos temerosos y asustados. No subais por las Espeñetas ni entreis en las cuenvas de la bodega de Torres, que siempre se oyen voces temblorosas, nos decían"

Llibre variat i entretingut, excursió per la terra i per la vida, de la mà d'un artista que primer va convertir el record en color, i ara ens tradueix, el color, en paraula.

Pintura de José Antonio Casas Portella

FESTA PRIMER ANIVERSARI DE CALÀBRIA 66