dimarts, 10 de gener de 2017

La meva àvia, Rosa Domènech, és poetessa.
Té quasi 90 anys i l'esperit d'algú de 20, ens supera en energia a la majoria de persones que l'envoltem.

És tot un plaer compartir alguna de les seves poesies.



LA FONT DE PRADES

Clavada a la plaça vella
on la pluja
hi fa curulla
damunt la pedra vermella

Quatre canells de bronze
que tiren l'aigua a la pica,
una pica que és rodona
i de prop l'aigua hi esquitxa.

La plaça sempre és bonica
i s'hi agrupa molta gent
als bancs de la rodalia
per veure passar la gent.

Quan la Font
raja xampany,
que això passa
un dia l'any,
la gent corre
amb molt d'afany
per brindar pel proper any.

Rosa Domènech
Prades, 17 de setembre 2005

Entrades populars