ROSA MARIA ESTELLER, recital 24 abril 2017

MARIUS SAMPERE , lectura 3 abril 2017

CLEMENTINA ARDERIU, lectura el 27 de març de 2017

La lectura tindrà lloc a l'Espai Veïnal de Calàbria66

TROBADA DE VEUS I GEST

8 de març, dia internacional de la DONA

El gran Forges va reflectí, sense cap exageració, però amb humor,
una crua realitat. 

Calia celebrar un dia internacional de la Dona? Rotundament, SÍ!

Calia, i caldrà continuar celebrant-lo mentre la dona segueixi sent explotada, mentre segueixi estant uns graons per sota dels homes, mentre segueixi cobrant menys per una mateixa feina, o inclús millor! que la que fa un home...

Mentre pateixi abusos,.menys preus, injustícies...

Mentre la seva voluntat i la seva llibertat no siguin respectades...

Mentre sigui objecte de bromes grolleres, de menyspreus... 

Mentre es faci comerç amb el seu cos...

Mentre segueixin havent-hi víctimes de la violència masclista...
Mentre no hi hagi paritat d'homes i dones en els llocs de direcció.

Mentre, per por, i per enveja, alguns homes segueixin considerant, la dona, un ésser inferior...

 caldrà seguir celebrant el DIA INTERNACIONAL DE LA DONA!

És cert, que molts homes ja s'han sensibilitzat, i ja tenim lleis que donen suport a la dona maltractada, però això significa que encara hi ha dones maltractades, que encara hi ha homes brutals.

Moltes dones maltractades ja han aconseguir alliberar-se d'aquests homes que les mantenien dominades i subjectes al seu autoritarisme i voluntat.

Però, quan una dona maltractada aconsegueix alliberar-se d'una situació, d'anys, de domini masculí, comença un altre calvari; el de l'afirmació de la seva llibertat, de la seva pròpia voluntat. No s'ho pot creure, i li venen tots els dubtes, acostumada a obeir, li sembla impossible que ara sigui mestressa de la seva vida. No s'atreveix a mirar endavant...

Crec, que, en aquestes circumstàncies, una dona, deu pensar més o menys, això:

¿SERÁ VERDAD?  

¿Será verdad

que aún me espera

al otro lado

de mi vida

una vida más grande,

una vida más bella?

¿Será verdad

que aún hay más tierra

de la que tengo conocida

tras cada pliegue

de mi cuerpo,

tras cada costra

de mi herida?

¿Será verdad

que mi mirada

aún no ha encontrado

la dioptría

para enfocar el horizonte

que se desvelará

algún dia?

Será verdad...

           Maica Duaigües

           (Aunque la voz se oponga a la palabra)

ROSA I CLARA ENS ENVIEN LA SEVA SALUTACIÓ

Rosa Domènech i la seva neta Clara, es envien una salutació

Rosa Domènech és l'amiga de POEMES AL NAS DE LA LLUNA, de més edat que tenim, i la clara, segurament és la més jove. les dues són àvia i neta. Ens estimen, i les estimem.

L'àvia, a més, és poeta, te molt i molts poemes deliciosos, escrits, dedicats a la família, i molt especialment als seus meravellosos nets, també té poemes per les amigues, i pel seu poble...

Son veïnes del barri de Sant Antoni, La Rosa va descobrir Poemes al Nas de la Lluna, des del primer cartell que vam posar, i sempre que ha pogut ens ha vingut a veure, i a col·laborar!, igual et pinta una mandala, que escriu una poesia, o te'n recita un vers amb la seva veu suau.

Una de les primeres trobades de POEMES AL NAS DE LA LLUNA,
a la imatge, David Bartra, Teresa Saladriugas i Maica Duaigües
al principi ens trobavem en la Sala de Reunions, ara ja ens  podeu
localitzar en l'Espai Veïnal

Es aquesta Sala de Reunions, ens hem aplegat moltes vegades, nosaltres tres amb la Rosa, pintant mandales, com abans us he dit, i, a l'hora, confegint poemes.  Segurament que, en aquesta foto que ens va fer per sorpresa el fotògraf de Calàbria, per publicitar la Sala de Reunions, estavem esperant l'arribada de la Rosa.

En el moment que escrit això, la Rosa està hospitalitzada, com veureu per la bateta que porta, esperem i desitgem que no sigui res, i que ben aviat la tinguem amb nosaltres.  

Jo li envio des d'aquí una abraçada ben gran a la Rosa.

Si voleu manifestar la vostra amistat a l'amiga Rosa Domènech, podeu deixar un comentari al peu d'aquest post.

MARIA MERCÈ MARÇAL... TOTAL

En l'acte del dia 13 de febrer, Rosa Maria Terrafeta, ens va recitar un poema seu, el qual ens plau publicar tot seguit:

Tamarit, costa d'or,
laberint de dreceres
entre pins, clivellats
per mestrals implacables

Pedra i llum, cala breu,
castell acaronat
pel llavi ardent de l'aigua.

A recer del rocam,
punt de guaita, una cala
menuda, amb un pedrís,
sense porta, oblidada.
ser antic carrabiner
de l'estança enlairada,
una,tanca, ben nostra,
i habitar-la, extasiada.

I d'immensa catifa
de la roca salada,
el margalló escampat
jugant amb la pinassa.

Tamarit, foll de sol,
amant insadollable
eternament badat
vers una altra horabaixa.

                       Rosa Maria Terrafeta Badia

RECORDEM L'ACTE DE DANSA I POESIA DEL 16 DE GENER DE 2017

El proppassat dilluns, dins de les Festes de Sant Antoni, vam muntar aquest acte, dedicat a tots els nostres veIns, i amics, recreant poemes, recordant cançons, i interpretant, a la nostra manera, els misatges dels poetes i dels músics.

Nosaltres ens ho vam passar molt bé, esperem que vosaltres també. 

Ara ho podeu recordar.

Dansa: Susana Larriba
Rapsodes: Carles Duarte, Teresa Saladrigas, Maica Duaigües
Selecció i muntatge: Maica Duaigües
Tècnic, veu en off, i vídeo: Dani Muñoz

DE LA REALITAT AL SOMNI

LECTURA DE POEMES DILLUNS 19 DESEMBRE 2016

Els poemes i les postals que mostrarem, son cortesia de Memory Ferràndiz

POESIA, MÚSICA I DANSA, recordem el 22 octubre de 2016.

LECTURA DE POEMES DILLUNS 12 DESEMBRE 2016

LECTURA DE POEMES DILLUNS 21 NOVEMBRE

POEMES AL NAS DE LA LLUNA

21-XI-2016   a les 18 hores

Cicle de poetes del segle XX

L’essència de la Paraula

MONTSERRAT ABELLÓ

(Tarragona, 1 de febrer de 1918 - Barcelona, 9 de setembre de 2014)

Compromesa amb els moviments feministes des de la dècada de 1970

Paraules de Montserrat Abelló: 

  “Sóc una dona que ha viscut molts anys i en èpoques crucials de la història; la proclamació de la República, l'aixecament militar, la Guerra Civil i l'exili, que vaig compartir amb el meu pare, enginyer naval, primer a França, després a Anglaterra i finalment a Xile”

Calàbria66

espailiteraricalabria66.blogspot.com.es

LECTURA DE POEMES DILLUNS 7 NOVEMBRE 2016

POEMES AL NAS DE LA LLUNA

7-XI-2016

a les 18 hores

“T'estimava tant i t'estimo encara
que mai no hauré acontentat del tot
el meu propòsit”
Joan Asbert – Premi Grandalla de
poesia XXXVII Nit Literària Andorrana, 2014
“Poesia en models” – Pagés Editors

Tarda íntima amb

JOAN ASBERT

“Estimat Joan:  Podríem pensar que és massa tard escriure't una carta, ara, però, tota vegada que jo espero en una transcendència, no crec que sigui massa tard. Jo sé que, el teu somriure, el tinc, encara que no el vegi” 

Calàbria66

espailiteraricalabria66.blogspot.com.es

PROGRAMA POST-FESTA CALÀBRIA66 2016

Bon dia Veïns!

Originals com som, us oferim, ara, el programa de l'acte que va tenir lloc el passat dia 22 a l'Auditori de Calàbria66 a les 20:30. La molta feina ens va impedir de publicar-ho abans, però, com que hem detectat una certa sorpresa davant de l'acte ofert, pensem que no està de més una explicació al que ja vareu contemplar. 

A TRES BANDES: PIANO, POEMES I DANSA

Res no afegirem a l'habilitat al piano de Xavier Iglesias, que ja ens va acompanyar l'any passat, i constitueix una jove promesa del panorama pianístic actual.

De la mateixa manera, Susana Larriba, va tornar a delectar-nos amb els seus balls, en els que hi posa l'ànima, així com tota l'energia de la seva professionalitat. Enguany, acompanyada per un altre descobriment: Carmen Bas.

El programa, va ser el següent:

OBERTURA, CARMEN de Bizet - piano i dansa

HAVANERA de Carmen de Bizet (Poemes al Nas de la Lluna)

VERDE QUE TE QUIERO VERDE de García Lorca (Poemes al Nas de la Lluna)

ANDALUZA  de Granados (en commemoració als 100 anys de la seva mort)  piano i dansa

POR TIERRAS DE ESPAÑA, poema anònim -   (Poemes al Nas de la Lluna)

ASTURIAS, d'Albeniz  - piano i dansa

TANGO - piano

DIME QUE ME QUIERES, de Rafael de León (Poemes al Nas de la Lluna)

COPPÈLIA, de Léo Delibes - piano

LA BODA DE LUÍS ALONSO, sarsuela de Giménez i Burgos - Diàleg (P.N.LL. i El Triangle)

LA BODA DE LUÍS ALONSO       "                "            "      - piano i dansa

SUSANA LARRIBA (Foto Jordi Amela)

CARMEN BAS  (Foto Jordi Amela)

Salutació final (Foto Jordi Amela)

FESTA 1r aniversari CALÀBRIA66

POEMES AL NAS DE LA LLUNA

17-10-2016

a les 18 hores

POESIA PURA:

El límit entre

la veu /i/ el silenci

MARIÀMANENT

Senyals; en la blancor he hagut d'acompanyar, ai!, darrera el teu somriure, ets eixida del son -diuen- , he vist pels carrers el lligabosc, tinc malmès l'esperit entre roses, lloaré el fang; ara has eixit...com una verge antiga!

Calàbria66

espailiteraricalabria66.blogspot.com.es

POEMES AL NAS DE LA LLUNA

03-10-2016

a les 18 hores

Viatge poètic

pels segles XVI, XVII i XVIII

Viatjaran amb nosaltres:

Pere Serafí, Rector de Vallfogona, Joan Ramis, Garcilaso de la Vega, Fray Luís de León, Santa Teresa de Jesús, Miguel de Cervantes, Francisco de Quevedo, Luís de Góngora, Lope de Vega, Calderón de la Barca, Tomás de Iriarte, Félix Maria de Samaniego, Ludovico Ariosto, Pierre Ronsard...

Veïns i socis:

Si voleu viatjar a través del temps, agafeu

aquest vaixell poètic i... salpem!

Calàbria66

espailiteraricalabria66.blogspot.com.es

COL·LABORACIÓ: RAFAEL SOTERAS

En Rafel Soteras, no és del barri de Sant Antoni, sinó Sants, però, ja és sabut que, entre Sant Antoni i Sants, hi ha molt bona entesa, no faltaria més!, si tots estan santificats!
A més, en Rafel és un bon amic de POEMES AL NAS DE LA LLUNA, i, a més a més, sempre que li és possible, ve als les nostres recitals poètiques.

Per aquest motiu, i, com que, en l'acte que vam fer el proppassat dilluns, va tenir el detall d'entregar-nos uns poemes seus, em ve molt de gust publicar els esmentats poemes en aquest blog:

LA BELLESA 
DE LA VELLESA...

Només un canvi d'una simple lletra
és allò que ens penetra
molt sentidament amb el pas del
temps
que deixa una petja inesborrable
que no deixa de ser bellíssima
bellíssima com tot alló derivat de la
natura
que no s'atura ni s'aturarà mai
una noia joveníssima pot ser molt
bella
però quan el pas del temps hi ha posat
la grapa
una intensa emoció ens atrapa
per sempre més, per sempre més
com una bella llàgrima
que ens surt tota plena d'emoció
les emocions de tot el món...

          Rafael Soteras i Roca


EMOCIÓ... LES EMOCIONS...

Les emocions passen tot seguit
l'emoció com si parlèssim
d'un primer vol
i alhora ens encomanèssim
a alló que és petit i al mateix temps
esdevé el més gran entre els grans...
Les emocions d'una intel·lectualitat
que morí i nasqué un dia determinat
però que per nosaltres esdevé etern
com la mateixa eternitat que ens
emocionarà
per sempre més com el mateix mot:
lul·lià
i qui és petit assenyala qui és gran
al damunt d'un gra de sorra
que no s'acabarà mai, que no
s'acabarà mai...
mai dels mais si parlem de la paraula
lul·lià
i tot el que comporta i comportarà...
Ramon Llull per sempre més...

                      Rafael Soteras i Roca

LECTURA DE MARIA ÀNGELS ANGLADA A CALÀBRIA66