dimarts, 15 de maig de 2018

La casa de la Glòria

LA CASA DE LA GLÒRIA

Tenia dos títols més per aquest article; “La gent guapa de Sants” i “Les veus dolces de l'Àmfora”,
però, finalment, la meva devoció per les obres d'en Josep Maria de Sagarra, m'ha inclinat a escollir el primer, degut a la seva semblança amb “L'Hostal de la Glòria”.

Permeteu que faci una miqueta de teatre:

Som l'any 1943, i som al carrer de Floridablanca, davant la casa de la foto, Gloria Bosch i Morera acaba de néixer, la seva família i padrins, ensenyen la nena des d'un d'aquests.

A baix, al carrer, la canalla del barri canta:

“Tireu confits, que son podrits,
tireu avellanes, que son corcades,
si no en voleu tirar... el nen es morirà!”

Que cruels eren les criuatures abans, oi?, perquè això era habitual cantar-ho en els batejos!, clar que, també hem de pensar, que aquesta era una de les poques maneres que tenien d'aconseguir llaminadures.

Els familiars i padrins de la Glòria devien llançar molts de confits, perquè la nena va créixer forta, robusta intel·ligent... i poeta!

I ara em preguntareu:
 -I doncs, perquè volies titular l'article “La gent guapa de Sants”?-

Us ho explicaré; la vida dona moltes voltes, ja ho sabeu, i en una d'aquestes voltes, va arribar un moment que el marit de la Glòria, va haver d'utilitzar cadira de rodes per desplaçar-se, i la Glòria es va veure obligada a cercar un pis baix, sense barreres arquitectòniques. Aquest pis el va trobar a Sants, i allà se'n va anar amb tot el dolor d'abandonar el barri de Sant Antoni.

Però, com les orenetes i les onades de la mar, la Glòria, sempre torna, i, si no té un motiu per tornar, se l'inventa.  Ja us he dit que la Glòria és poeta, intel·ligent i que viu a Sants, que havia de fer allí?, doncs cercar un grup de persones sensibles, intel·ligents, cultes i amb ganes de fer coses creatives, gent com ella.  D'aquí ve el segon títol “la gent guapa de Sants”.

Ah, lectors estimats i sagaços!, us estic llegint el pensament:
-“com t'enrotlles!, i a més no has aclarit, que vol dir això de l'Àmfora?”-

Molt fàcil, la Glòria va entrar a formar part d'un grup molt i molt artístic que es diu “L'Ànfora”; allí reciten, fan teatre, conferències...

Ara ja ho sabeu tot, i us puc continuar explicant la història d'avui.

Falten pocs dies per inaugurar el nou mercat de Sant Antoni, la Glòria vol tornar al seu barri de naixença i de cor, i se li acudeix proposar una passejada literària amb la gent de l'Ànfora, per ensenyar-li els carrers i els fets literaris ocorreguts aquí.

Així que, avui, la Glòria, la gent guapa de Sants, les veus dolces de l`Ànfora, i jo al darrere (que no em vull perdre res), em fet un memorable recorregut per la zona de Sant Antoni i encara més, hem  recordat els noms i hem passat pels llocs on van viure o van freqüentar els nostres homes de lletres: Tisner, Pere Calders, Pere Quart, Terence Moix, Carles Riba, Clementina Arderiu..., ep!, no us diré res més, haver vingut!

No patiu, podreu fer-ho, pressionaré la Glòria fins que torni a fer una altra passejada, i, abans, ho esbombarem força, perquè pugueu venir tots.

Ara, hem de recordar la passejada d'avui.  Em fet diverses parades, en cadascuna d'elles una explicació de la Glòria, seguida d'una lectura, feta per algú de l'Ànfora, de textos de Pere Quart, Moix, Calders, etc, una gran fotografia de l'antic Price ens l'ha fet visualitzar de nou i recordar el memorable acte de poesia catalana que allí es va celebrar.

A l'Avinguda Mistral, els Jardinets de l'Alguer, nova lectura, ens parla de Frederic Mistral, de Mireia, novament apareix el record de Pere Quart...

Mentre es fa la lectura, una guapa senyora, amb el cabell roig, que du una bossa de compra, s'atura a escoltar. Em fa l'efecte de conèixer-la, però no hi caic, després li comento a la Glòria, i ella si l'ha reconegut: Sí, em diu, era la Palmira, la fornera!

Oh! quin greu em sap!, Palmira, la xamosa fornera del ja desaparegut forn del Carrer de Borrell, disculpa, m'hauria agradat saludar-te, i ho faig des d'aquí, i aprofito per dir-te que, si t'agrada la poesia, com m'ha semblat per l'atenció que hi posaves, sàpigues que a Calàbria66 fem molta poesia. Espero que et veiem per allí ben aviat.

Continuant la passejada, hem anat -no podia faltar- a l'estructura on, provisionalment, te lloc el mercat de llibres dels diumenges.

Al final del recorregut, els he portat a conèixer Calàbria66, i he fet el primer préstec d'un llibre de la nostra biblioteca, a una senyora de l'Ànfora, de Sants, que s'ha enamorat d'un llibre sobre els Jocs Florals; Maria Rosa, gràcies per ser la nostra primera lectora oficial.

Acabo aquest article-reportatge amb el bonic poema de Gloria Bosch i Morera, que l'autora ens ha llegit al davant de l'estructura -avui dissabte, buida- on es celebra actualment el mercat de llibres dels diumenges.

Article: Maica Duaigües



LLIBRES PER TOTHOM -  Poema de Glòria Bosch i Morera

Llibres que tan sols fan bonic
a la biblioteca
llibres que només serveixen per guardar
flors seques.
Llibre trist i orfe que ningú llegeix,
amb fulls delerosos
per sentir el frec d'una mà curosa
resseguint el text,
i uns ulls que desvetllin,
buscant entre línies
tots els seus secrets.

Llibres ordenats per formes, colors,
per mides, per l'estil del llom...
ensopits i tristos o coberts de pols
impacients esperen la mà encuriosida
que els alliberi de sa vida trista:
que acaroni el llom, que els obri la tapa,
com una finestra;
que passi les fulles, mig acaronant-les
i al llegir els seus mots
oferir al món tots els seus misteris,
tots els seus tresors.

Oh llibres, curulls de saviesa,
desbordant bellesa, que feu companyia,
que oferiu consol , amics que aconsellen
que guien i ensenyen i fan millor el mon.
Si us plau, llibres per tothom!

Glòria Bosch i Morera



Glòria Bosch recitant als Jardinets de l'Alguer
En aquesta casa va néixer Glòria Bosch

Entrades populars