Pàgines

dimarts, 15 de maig del 2018

La casa de la Glòria

LA CASA DE LA GLÒRIA

Tenia dos títols més per aquest article; “La gent guapa de Sants” i “Les veus dolces de l'Àmfora”,
però, finalment, la meva devoció per les obres d'en Josep Maria de Sagarra, m'ha inclinat a escollir el primer, degut a la seva semblança amb “L'Hostal de la Glòria”.

Permeteu que faci una miqueta de teatre:

Som l'any 1943, i som al carrer de Floridablanca, davant la casa de la foto, Gloria Bosch i Morera acaba de néixer, la seva família i padrins, ensenyen la nena des d'un d'aquests.

A baix, al carrer, la canalla del barri canta:

“Tireu confits, que son podrits,
tireu avellanes, que son corcades,
si no en voleu tirar... el nen es morirà!”

Que cruels eren les criuatures abans, oi?, perquè això era habitual cantar-ho en els batejos!, clar que, també hem de pensar, que aquesta era una de les poques maneres que tenien d'aconseguir llaminadures.

Els familiars i padrins de la Glòria devien llançar molts de confits, perquè la nena va créixer forta, robusta intel·ligent... i poeta!

I ara em preguntareu:
 -I doncs, perquè volies titular l'article “La gent guapa de Sants”?-

Us ho explicaré; la vida dona moltes voltes, ja ho sabeu, i en una d'aquestes voltes, va arribar un moment que el marit de la Glòria, va haver d'utilitzar cadira de rodes per desplaçar-se, i la Glòria es va veure obligada a cercar un pis baix, sense barreres arquitectòniques. Aquest pis el va trobar a Sants, i allà se'n va anar amb tot el dolor d'abandonar el barri de Sant Antoni.

Però, com les orenetes i les onades de la mar, la Glòria, sempre torna, i, si no té un motiu per tornar, se l'inventa.  Ja us he dit que la Glòria és poeta, intel·ligent i que viu a Sants, que havia de fer allí?, doncs cercar un grup de persones sensibles, intel·ligents, cultes i amb ganes de fer coses creatives, gent com ella.  D'aquí ve el segon títol “la gent guapa de Sants”.

Ah, lectors estimats i sagaços!, us estic llegint el pensament:
-“com t'enrotlles!, i a més no has aclarit, que vol dir això de l'Àmfora?”-

Molt fàcil, la Glòria va entrar a formar part d'un grup molt i molt artístic que es diu “L'Ànfora”; allí reciten, fan teatre, conferències...

Ara ja ho sabeu tot, i us puc continuar explicant la història d'avui.

Falten pocs dies per inaugurar el nou mercat de Sant Antoni, la Glòria vol tornar al seu barri de naixença i de cor, i se li acudeix proposar una passejada literària amb la gent de l'Ànfora, per ensenyar-li els carrers i els fets literaris ocorreguts aquí.

Així que, avui, la Glòria, la gent guapa de Sants, les veus dolces de l`Ànfora, i jo al darrere (que no em vull perdre res), em fet un memorable recorregut per la zona de Sant Antoni i encara més, hem  recordat els noms i hem passat pels llocs on van viure o van freqüentar els nostres homes de lletres: Tisner, Pere Calders, Pere Quart, Terence Moix, Carles Riba, Clementina Arderiu..., ep!, no us diré res més, haver vingut!

No patiu, podreu fer-ho, pressionaré la Glòria fins que torni a fer una altra passejada, i, abans, ho esbombarem força, perquè pugueu venir tots.

Ara, hem de recordar la passejada d'avui.  Em fet diverses parades, en cadascuna d'elles una explicació de la Glòria, seguida d'una lectura, feta per algú de l'Ànfora, de textos de Pere Quart, Moix, Calders, etc, una gran fotografia de l'antic Price ens l'ha fet visualitzar de nou i recordar el memorable acte de poesia catalana que allí es va celebrar.

A l'Avinguda Mistral, els Jardinets de l'Alguer, nova lectura, ens parla de Frederic Mistral, de Mireia, novament apareix el record de Pere Quart...

Mentre es fa la lectura, una guapa senyora, amb el cabell roig, que du una bossa de compra, s'atura a escoltar. Em fa l'efecte de conèixer-la, però no hi caic, després li comento a la Glòria, i ella si l'ha reconegut: Sí, em diu, era la Palmira, la fornera!

Oh! quin greu em sap!, Palmira, la xamosa fornera del ja desaparegut forn del Carrer de Borrell, disculpa, m'hauria agradat saludar-te, i ho faig des d'aquí, i aprofito per dir-te que, si t'agrada la poesia, com m'ha semblat per l'atenció que hi posaves, sàpigues que a Calàbria66 fem molta poesia. Espero que et veiem per allí ben aviat.

Continuant la passejada, hem anat -no podia faltar- a l'estructura on, provisionalment, te lloc el mercat de llibres dels diumenges.

Al final del recorregut, els he portat a conèixer Calàbria66, i he fet el primer préstec d'un llibre de la nostra biblioteca, a una senyora de l'Ànfora, de Sants, que s'ha enamorat d'un llibre sobre els Jocs Florals; Maria Rosa, gràcies per ser la nostra primera lectora oficial.

Acabo aquest article-reportatge amb el bonic poema de Gloria Bosch i Morera, que l'autora ens ha llegit al davant de l'estructura -avui dissabte, buida- on es celebra actualment el mercat de llibres dels diumenges.

Article: Maica Duaigües



LLIBRES PER TOTHOM -  Poema de Glòria Bosch i Morera

Llibres que tan sols fan bonic
a la biblioteca
llibres que només serveixen per guardar
flors seques.
Llibre trist i orfe que ningú llegeix,
amb fulls delerosos
per sentir el frec d'una mà curosa
resseguint el text,
i uns ulls que desvetllin,
buscant entre línies
tots els seus secrets.

Llibres ordenats per formes, colors,
per mides, per l'estil del llom...
ensopits i tristos o coberts de pols
impacients esperen la mà encuriosida
que els alliberi de sa vida trista:
que acaroni el llom, que els obri la tapa,
com una finestra;
que passi les fulles, mig acaronant-les
i al llegir els seus mots
oferir al món tots els seus misteris,
tots els seus tresors.

Oh llibres, curulls de saviesa,
desbordant bellesa, que feu companyia,
que oferiu consol , amics que aconsellen
que guien i ensenyen i fan millor el mon.
Si us plau, llibres per tothom!

Glòria Bosch i Morera



Glòria Bosch recitant als Jardinets de l'Alguer
En aquesta casa va néixer Glòria Bosch

dilluns, 23 d’abril del 2018

CABARET a Calàbria66



XAVIER IGLESIAS al piano
BRIGITTA LAMOURE divertida, simpàtica, humana...
MERY FERRER magnífica veu
SUSANA LARRIBA fantàstica ballarina, 
JORDI PRINCEP polifacètic; màgic, ballarí, saltimbanqui, actor...

I, tots a una, amb ganes de passar-s'ho bé, i, sobre tot, amb ganes de que el públic s'ho passi bé.
Així és com aconsegueixen un espectacle que frega lo entranyable.
Òptima programació per una tarda de diumenge, i en el nostre barri, no hem d'anar, doncs, gaire lluny per gaudir d'una excel·lent revista, digna del més exigent Paral·lel.

A Xavier Iglesias ja el coneixia, en diverses ocasions ha actuat, graciablement, amb Poemes al Nas de la Lluna, sempre amb la seva seriosa professionalitat. Avui ens ha divertit també, prenent  l'aire d'un music de CABARET. 

De Susana Larriba, no puc dir més que lloances, gran amiga del nostre grup de poesia, tan és així que ja la considerem un membre més de Poemes al Nas de la Lluna; sempre que li demanem, i pot, col·labora, generosament, amb nosaltres; igual balla, que recita, que actua, i, fins i tot, avui, la he sentit cantar! (Susana, la propera vegada que col·laboris amb nosaltres et farem cantar, ara ja coneixem aquest altre talent teu). Però sabem que és en la dansa on ella se sent més lliure i feliç, i ho balla tot; flamenc, tango. ball modern..., i balla amb música i sense música, al fil d'una veu, o al fil d'un silenci...

Brigitta Lamoure, qui no la coneix?, catapultada a la fama a través de la televisió, encantada sempre de xerrar amb la gent, en el teatre de CABARET teixeix un picaresc diàleg amb el públic, al qual repassa fins a la última filera.
(Com bé has suposat, Brigitta, les fotos no podien ser per Interviu; ara t'ho confesso, eren per aquest blog).

Mery Ferrer, no la coneixia, i ha estat una descoberta,  tot un estil de dona; físic imponent i gran veu, agradable i ben modulada, que,  en alguna cançó, arriba a emocionar. Igualment es diversifica en el ball i la actuació teatral.

Ens resta parlar de Sergi Princep; actor de cap a peus, i molt bo, amb la difícil habilitat de fer els jocs de màgia més divertits. Gran showman.

Tot aquest magnífic espectacle, presentat per l'Associació TALIA OLYMPIA

Avui, ja han abaixat el teló, però, quan tornin a pujar-lo...

NO US HO PERDEU!




Tranquils, és broma!


No podia faltar l'estreptease 


Aquests actors, igual els  trobes a
l'escenari, que al pati de butaques.

diumenge, 8 d’abril del 2018

ALIMENTAR L'INTEL·LECTE, ALIMENTAR EL COS

Calàbria66, a més de llibres, poesia, teatre, etc, també te hort.
L'altre dia vam recollir de l'hort unes quantes bledes, una de les horteres, va dir que estaven molt bones amb arròs, així que, avui, m'he decidit a fer-les d'aquesta manera, aquí teniu els ingredients que jo he emprat, les he fet amb arròs i cigrons, patata, ceba, tomàquet i all.
Si sabeu més formes de fer-les, estaria bé que ens ho diguéssiu, així farem un bon recull de receptes.

Més fotografies en el facebook: horteres de sant antoni



dilluns, 2 d’abril del 2018

La BIBLIOTECA ALFRED SARGATAL, avança; gràcies Luisa!

Luisa Rodríguez Moreno, ha estat treballant incansablement desde fa mesos, per tenir catalogats tots els llibres de la Bibiblioteca Alfred Sargatal, llibres, dels que ella mateixa en va fer donació a Calàbria66, arran del traspàs del seu espós, el professor Alfred Sargatal.



Tots aquells llibres ja estan catalogats, i la bona amiga Luisa, es pot prendre un merescut descans.

Però la biblioteca continua, i necessitem del suport del veinatge, support que es pot manifestar  en l'interés que hi poseu en col·laborar.

Agrairem que tots aquells que puguin i vulguin, aportar suggeriments, idees, paricipació personal, etc. en la organització de la que serà la Biblioteca de Calàbria, ens ho manifestin.

Aquí queda la nostra invitació. Esperem que us animeu.

Per saber més d'aquesta Biblioteca, cliqueu aquí:
http://espailiteraricalabria66.blogspot.com.es/2016/07/biblioteca-alfred-sargatal.html

dissabte, 10 de març del 2018

LES DONES VAN OMPLIR EL PIED DE L'EIXAMPLE

Iram BAtool
L'acte central del Consell de les Dones de l'Eixample, va comptar amb una assistència nodrida... de dones, els homes que hi havia es podien comptar amb els dits d'una mà.

No obstant aquest escassissim èxit d'afluència masculina, no perdo l'esperança de que, l'any proper, els homes en siguin més.

O és que els homes es pensen que aquest acte és solament per a nosaltres?

Què les dones, no anem a les concentracions contra les guerres?, què les dones no ens revoltem contra tota mena d'injustícies socials, tant si ens afecten directament con si no?

Per què?, digueu-me, per què?, la lluita a favor de la igualtat en drets, d'homes i dones, només la hem de fer les dones?, sempre hem de ser nosaltres les escarrassades?, és que ells pensen que només és la nostra lluita, i s'inhibeixen i s'encongeixen d'espatlles?

Aquesta és la sensació, perquè, malauradament, aquesta és la realitat.

Però bé, amb el suport dels homes, o, sense el suport dels homes, les dones vam fer la nostra celebració, i totes, vam parlar clar i català, i algunes voltes, castellà, per que no?, i també urdú, per què no?, perquè en totes les llengües som la mateixa dona, com aquesta que teniu a la fotografia; Iram Batool, que va proclamar sentir-se "totes les dones", i ho va proclamar en urdú, la seva llengua pakistaní, i, l'Eva Maciocco, i jo, traduint-la, ho vam proclamar també en català. I ho van proclamar totes les dones que allí hi eren, i també ho van proclamar els pocs homes que hi eren, perquè el poema de la Iram, va ser compartit.



Sóc totes les dones!


En l'apertura de l'acte, vam escoltar els diferents parlaments per part de,  la Consellera de Districte de l'Eixample, Eulàlia Corbella, i la Tècnica de Dones de l'Eixample, Núria Hernández, així com d'altres representants de diferents entitats ubicades en aquesta àrea de Barcelona.






                 





DONA EN POEMES
Presenta l'acte, Eva Maciocco, mediadora intercultural del Projecte Xeix
Fem una revolada per diferents moments de la vida d'una DONA, a través de la POESIA:


La nena

Personalitat
de Maica Duaigües

M'agrada ser una nena
i portar trenes,
també m'agrada jugar al futbol!,
m'agrada portar vestits,
i dur pantalons!,
i jugo amb nines,
i jugo amb camions!
M'agrada vestir de rosa...
i de blau! i de vermell, i de groc.
Qualsevol cosa que facin els nens
jo també la puc fer!
Avui soc una nena,
demà seré una dona,
però, sobre tot,
sóc una persona,
sóc, JO!
                



LA DONA JOVE

AMOR
de Maica Duaigües

L'amor que em dones
no és amor, noi,
és el teu egoisme
que m'ofega,
i el teu desig
no és el meu desig,
que no l'entens
ni el vols entendre.

La protecció dels homes
no la vull,
que no sóc inferior,
jo vull respecte i llibertat,
sortir i entrar
amb la meva clau
sense cap por,
sense perill
caminar sola pels carrers,
els camps i les ciutats,

Fixe-ho-vos bé, homes i dones,
com hem de canviar les lleis!
encara no hem entès que som iguals?

Vull estimar un noi que sigui just
i no em pretengui dominar;
així és com ha de ser el meu príncep blau!.

                                                         


LA DONA QUAN ES MARE

MUJER
de José Pedroni

Mujer: en un silencio que me sabrá a ternura,
durante nueve lunas crecerá tu cintura;
y en el mes de la siega tendrás color de espiga,
vestirás simplemente y andarás con fatiga.

El hueco de tu almohada tendrá un olor a nido,
y a vino derramado nuestro mantel tendido.

El cielo de tus ojos será un cielo nublado.
Tu cuerpo todo entero, como un vaso rajado
que pierde un agua limpia.
Tu mirada un rocío. Tu sonrisa
la sombra de un pájaro en el río.

Y un día, un dulce día, con manso sufrimiento,
te romperás cargada como una rama al viento.
Y será el regocijo de besarte las manos,
y de hallar en el hijo tu misma frente amplia,
tu boca, tu mirada, y un poco de mis ojos,
un poco, casi nada. . .



LA DONA QUAN LLUITA

VUIT DE MARÇ 
de Maria-Mercè Marçal

Amb totes dues mans
alçades a la lluna
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
els pots i les cassoles
el blauet i el sabó.
el fregall i els bolquers.

I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem per l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.

Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.



LA DONA QUAN S'HA FET GRAN

Cançó de la dona esbojarrada 
de Júlia Costa (poeta molt propera a nosaltres, és del Poble Sec)

Aniré al supermercat,
a comprar-me una novel·la,
un passador pel cabell
i un ram de roses vermelles.
Triaré un vestit verd clar
unes blanques espardenyes
i una espurna de claror
per posar-me a les parpelles.
Al vespre aniré a ballar
a cinquanta discoteques
plenes de fum i de gent
i de noies jovenetes.

Em miraran malament,
diran que sóc massa vella,
però jo ballaré al compàs
i al ritme de les sirenes.
Les veïnes em veuran
arribar, sense fer fressa,
abraçada a un ballador
que cercava la mareta.
-S’ha guillat !–dirà, la gent
del meu barri, amb força pena.
Jo, tancaré els porticons
dels ulls de les tafaneres.

Em miraré al gran mirall
de damunt la calaixera
i amagaré el sagrat cor
sota un mocador de seda.
-Des de la paret del fons
em fa l’ullet la tieta-
i un raig de sol cercarà
el camí d’una aquarel·la,
amb un paisatge perdut
a l’altre extrem de la Terra,
que em va pintar un primer amor
quan jo encara duia trenes.

L'endemà,
quan el sol sigui ben alt
i ja estigui ben desperta,
després d’un bon esmorzar,
per acomiadar la festa,
amb el cor adelerat
i fent olor de violetes,
diré adéu al ballador
abocada a la finestra.


I, finalment, acabem amb la veu d'una dona, poeta, pakistaní, que parla en nom de totes les dones del món, i proclama la seva alegria per la vida i per la seva condició de DONA, femenina i forta, culta i artísta, i la seva tristesa per tot allò que du a la dona a l'engany, a la superficialitat, en definitiva, a la pèrdua de la seva essència.

UNA DONA PROCLAMA

                                     Text original  en urdú






Iram, l'anava llegint en urdú, jo, el repetia, pes estrofes, en català, i Eva Maciocco repetia i animava a repetir al públic un vers de cada estrofa, seguint, de forma aproximada, el costum de la manera de llegir versos en públic, al Pakistà, que comporta una significativa col·laboració dels oients.
En aquest enllaç podeu veure més informació sobre Iram Batool:
http://espailiteraricalabria66.blogspot.com.es/2018/03/celebracio-leixample-del-dia.html

El poema, traduit:



UNA DONA PROCLAMA

Poema original en urdú, de Iram Batool, poeta pakistaní. Traducció versionada al català per Eva Maciocco i Maica Duaigües, en col·laboració amb l'autora.



Quan l'amor em palpita al cor i a la mirada,
un paradís em crida i m'ofereix caliu.

Quan poso els colors de la sinceritat damunt d'un llenç tot blanc,
dolces veus de primavera ressonen dins de mi.
Quan tots els meus sabers i habilitats esmerço en la creació,
una puresa senzilla i elegant es reflecteix.

Quan asseguda vora el foc m'emmirallo en la flama, i veig cremar-se costums que foren bones, se m'encenen els ulls d'indignació.

Quan veig dones enlluernades per un miratge de civilització, que fa superficials les seves vides... El meu cor, esclata de tristor.

Iram, quan tinc el càlam a la mà, sóc totes les dones, que en mi proclamen: els colors, els perfums, els sabers, la vida...

Sóc totes les dones!
.......................................
Notes:
Íram:és el nom de l'autora, i el seu significat, és: Paradís.
Càlam: Canya tallada en punxa, utilitzada en la antiguitat per escriure amb tinta, en l'actualitat, al Pakistà, se li segueix dient “càlam” a tot utensili d'escriptura (ploma, llapis, boli...)

MARÇ 2018


                                                        




----------------------------------------------------------------------------------------------------------------


No vull acabar aquesta ressenya, sense parlar del grup que va actuar després de nosaltres, i que, amb molt de gust, em vaig quedar a veure, i estic encantada d'haver-ho fet:


DESCABELLADAS, un grup de teatre que no us podeu perdre, us poso el que diu el seu programa de l'espectacle "A cor obert"

"Un grup de dones unides per la malaltia deicideixen donar un tomb a la seva vida. El somni es pot fer realitat: cantar i ballar com a expressió de la seva pulsió de vida malgrat tot, un musical descabellat que trenqui esquemes i jugui amb les limitacions"

Noies, descabellades, us ho dic amb el cor obert: MAGNÍFIC!

Les fotos que faig fer a Descabellades:

























dissabte, 3 de març del 2018

CELEBRACIÓ A L'EIXAMPLE DEL DIA INTERNACIONAL DE LA DONA 2018


Tota aquesta setmana, i encara la següent, estarà farcida d'actes per celebrar que som dones, i continuar la lluita, encara necessària, per treure'ns el jou d'una societat, que, en massa ocasions, encara ens menysté.
En la lectura de poemes anunciada per divendres dia 9, tindrem el privilegi d'escoltar una jove poeta pakistaní: Iram Batool.   
Iram Batool



Entrades populars